El Premi Sant Jordi de novel·la ( pronunciación catalana: [ˈpɾɛmi ˈsaɲ ˈʒɔɾði ðə nuˈβɛlːə] ; "Premio de novela de San Jorge") es un premio de literatura en lengua catalana , otorgado por Òmnium Cultural y Enciclopèdia Catalana .
Historia
Franquismo
Este premio fue creado en 1947 por la editorial catalana Aymá . Primero llamado Premi Joanot Martorell en 1947, cambió el nombre a Premi Sant Jordi de novel·la en 1960.
Democracia
El premio se entrega en la Nit litterària de Santa Llúcia en diciembre y cuenta con una dotación de 60.000 euros . [1]
Lista de ganadores
Premi Joanot Martorell
1er | 1947 | Primera parte | Cèlia Suñol i Pla |
2do | 1948 | El cel no és transparente | María Aurèlia Capmany |
- | 1949 | Sin premio | - |
- | 1950 | Sin premio | - |
Tercero | 1951 | El carrer estret | Josep Pla |
Cuarto | 1952 | La família Rouquier | Xavier Benguerel i Llobet |
Quinto | 1953 | Com ganivets o llamas | Josep Maria Espinàs |
Sexto | 1954 | Estrictament personal | Manuel de Pedrolo |
Séptimo | 1955 | Incerta glòria | Joan Sales |
Octavo | 1956 | La maroma | Ramon Folch i Camarasa |
Noveno | 1957 | El mar | Blai Bonet |
Décimo | 1958 | Un camí de Damasc | Miquel Llor |
11º | 1959 | Destructores de animales de lleis | Ricard Salvat |
Premi Sant Jordi
1er | 1960 | Viure no és fàcil | Enric Massó |
2do | 1961 | L'últim replà | Josep Maria Espinàs |
Tercero | 1962 | Balanç fins a la matinada | Manuel de Pedrolo |
Cuarto | 1963 | L'ombra de l'atzavara | Pere Calders |
Quinto | 1964 | La visita | Ramon Folch i Camarasa |
Sexto | 1965 | La Derrota | Estanislau Torres |
Séptimo | 1966 | El carrer de les Camèlies | Mercè Rodoreda |
Octavo | 1967 | 39 ° a l'ombra | Antònia Vicens |
Noveno | 1968 | Un lloc entre els morts | María Aurèlia Capmany |
Décimo | 1969 | Sin ganador | - |
11º | 1970 | Nifades | Josep Maria Sonntag |
12 | 1971 | Fez memòria, Bel | Vicenç Riera Llorca |
13 | 1972 | L'enquesta del Canal Quatre | Avel·lí Artís-Gener |
14 | 1973 | La casa encesa | Miquel Àngel Riera |
15 | 1974 | Pinyol tot salivat | Josep Albanell |
16 ° | 1975 | Un regne per a mi | Pau Faner |
17 | 1976 | El temps de les cireres | Montserrat Roig |
18 | 1977 | Coll de serps | Ferran Cremades |
19 | 1978 | Un hogar qualsevol | Jordi Carbonell i Tries |
Vigésimo | 1979 | La senyora | Antoni Mus |
21 | 1980 | L'espectacle | Joan Mas i Bauzà |
22 | 1981 | Evangeli gris | Vicenç Villatoro |
23 | mil novecientos ochenta y dos | cristiano | Antoni Pasqual |
24 | 1983 | La teranyina | Jaume Cabré |
25 | 1984 | Al meu cap una llosa | Olga Xirinacs |
26 | 1985 | Els colors de l'aigua | Isidre Grau |
27 | 1986 | Les primaveres i les tardors | Baltasar Porcel |
28 | 1987 | Posicions | Ricard Creus |
29 | 1988 | Retrat de Carme en penombra | Agustí Alcoberro |
30 | 1989 | Declarat desierto pel jurat | - |
31 | 1990 | Línia trencada | Ferran Cremades |
32º | 1991 | El sol de la tarda | Robert Saladrigas |
33º | 1992 | Cames de seda | María Mercè Roca |
34º | 1993 | La salvatge | Isabel-Clara Simó |
35º | 1994 | Gràcies per la propina | Ferran Torrent |
36º | 1995 | Els fantasmes del Trianon | Nèstor Luján |
37º | 1996 | El misteri de Berlín | Jordi Mata |
38º | 1997 | L'atles furtiu | Alfred Bosch |
39º | 1998 | El Quincorn. Una història romàntica | Miquel de Palol |
40º | 1999 | El llibre de les mezquitas | Emili Teixidor |
41º | 2000 | Sota la pols | Jordi Coca |
42º | 2001 | No miris enrere | David Castillo |
43º | 2002 | Purgatori | Joan Francesc Mira |
44º | 2003 | La meitat de l'ànima | Carme Riera |
45 | 2004 | La ciutat invisible | Emili Rosales |
46º | 2005 | El metall impur | Julià de Jòdar |
47º | 2006 | Sayonara Barcelona | Joaquim Pijoan |
48º | 2007 | Les senyoretes de Lourdes [2] | Pep Coll | El monestir de l'amor secret | María Dolors Farrés |
49º | 2008 | El nas de Mussolini | Lluís-Anton Baulenas | El músic del bulevard Rossini | Vicent Usó |
50º | 2009 | Se sabrà tot | Xavier Bosch i Sancho | La dona que fugia de la boira | Albert Llimós |
51º | 2010 | L'home de la maleta | Ramon Solsona | Després de Laura | Jordi Cabré |
52º [3] | 2011 | Crim de sang | Sebastià Alzamora | Kabul i Berlín a l'últim segon | Joan Mas i Vives |
53º [4] | 2012 | Planes de futuro | Màrius Serra | ||
54º [5] | 2013 | Muere de frontera | Vicenç Pagès | ||
55º [6] | 2014 | L'àguila negra | Joan Carreras | ||
56º [7] | 2015 | La vida sense la Sara Amat | Pep Puig | ||
57º [8] | 2016 | El setè àngel | David Cirici | ||
58º [9] | 2017 | Jo sóc aquell que va matar Franco | Joan-Lluís Lluís | ||
59a | 2018 | "Digues un desig" | Jordi Cabré i Trias |
Referencias
- ^ "L'escriptor Ramon Solsona guanya el Premi Sant Jordi per la novel·la" L'home de la maleta " " (en catalán). 324.cat. 17 de diciembre de 2010.
- ^ "En els Pirineus he trobat històries i personatges que donen molt de si" (en catalán). Avui. 12 de mayo de 2011.
- ^ "Sebastià Alzamora guanya el premi Sant Jordi amb un 'thriller' ambientat a la Guerra Civil" (en catalán). Ara . 20 de diciembre de 2011.
- ^ "Màrius Serra guanya el premi Sant Jordi 2012" . Ara.cat (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
- ^ asociados, Partal, Maresma i. "Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat" . VilaWeb.cat (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
- ^ "Joan Carreras, premi Sant Jordi de novel·la, reivindica" urnes i independència " " . Ara.cat (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
- ^ "Pep Puig guanya el premi Sant Jordi" . Ara.cat (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
- ^ "El naufragi de David Cirici guanya el premi Sant Jordi" . Ara.cat (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
- ^ "El Premi Sant Jordi que va matar Franco" . El Temps (en catalán) . Consultado el 27 de agosto de 2018 .
enlaces externos
- Òmnium Cultural