Nacionalismo valenciano ( valenciana : Nacionalisme valencià ; IPA: [nasionalizme valensia] ) o valencianismo ( valenciana : Valencianisme ) es un movimiento político en el País de Valencia , España .
Aboga por la promoción y el reconocimiento de la lengua , la cultura valenciana y la soberanía política del Land de Valencia . [1] Como ideología , ha tenido distintos niveles de influencia social y política desde el siglo XIX, contribuyendo a la consolidación del autogobierno en la Comunidad Valenciana como entidad política cuyo origen se remonta al Antiguo Reino de Valencia . [2] A veces , los grupos nacionalistas catalanes [3] también se incluyen bajo el nombre de nacionalismo valenciano, como algunos nacionalistas valencianos ven elTierra de Valencia como parte de la nación catalana. [4]
Históricamente, el valencianismo se origina en el siglo XIX como un movimiento cultural durante la Renaixença , un período de tiempo en el que los intelectuales intentaron recuperar el estatus cultural de la lengua valenciano - catalana después de siglos de diglosia y la supresión del Reino de Valencia bajo el absolutismo borbónico con iniciativas como los Juegos Florales de Lo Rat Penat . Las escisiones de esta asociación serían las primeras organizaciones políticas del valencianismo, aparecidas a principios del siglo XX. [2] Se considera que la fecha de nacimiento simbólica del valencianismo es 1902, cuando Faustí Barberà lee De regionalisme i valentinicultura . [5] [6] Uno de los primeros hitos del valencianismo sería la Declaració Valencianista realizada en 1918, aunque no fue hasta la Segunda República Española que el valencianismo alcanzaría cierta influencia política y un clima propicio para lograr un Estatuto de Autonomía . [2] Con la creación de la España franquista , la tradición valencianista fue reprimida [7] y el regionalismo valenciano fue disuelto [2] e instrumentalizado en España. [8] En los años sesenta surge Joan Fuster i Ortells como referente de un valencianismo moderno, el fusteranismo [9] [10] que rompe con el discurso del regionalismo permitido por el Estado. [8] La importancia otorgada por los fusteranistas a la unidad cultural y lingüística de los Países Catalanes , concepto que cobró protagonismo en su propuesta, [1] explicaría el surgimiento del blaverismo , un regionalismo valenciano anticatalanista . [11]
Referencias
- ↑ a b Bodoque , 2011 , p. 20.
- ^ a b c d El valencianisme polític del segle XX i el País Valencià del segle XXI, Vicent Flor i Moreno a DDAA (2009). 90 anys de la declaració valencianista (PDF) . València: ACV Tirant lo Blanc.
- ^ Iborra, Josep (1995). La trinxera litària, 1974–1990: estudis sobre literatura catalana al País Valencià . Universitat de València. pag. 200. ISBN 8478266267.
- ^ Bodoque 2011 , p. 54.
- ^ Cucó Giner, Alfons. "Los nacionalismos periféricos: el caso valenciano". El siglo de los nacionalismos (PDF) (en español). págs. 2-9. Archivado desde el original (PDF) el 20 de junio de 2012.
- ^ Bonells, Jordi; Frau, Manuel (2001). Les Nationalismes espagnols (1876-1978) (en francés). Éditions du Temps. págs. 121-122. ISBN 978-2-84274-182-2.
- ^ Sanchis i Llàcer 2012 , p. 118.
- ↑ a b Archilés Cardona , 2012 , p. 36-38.
- ^ Flor 2015 , p. 23.
- ^ Archilés Cardona 2012 , p. 32-33.
- ^ Archilés Cardona, Ferran. "La identitat valenciana a l'època contemporània: una perspectiva històrica". En Vicent Flor i Moreno (ed.). Nació i identitats, pensar el País Valencià . Valencia. págs. 32–38.
Bibliografía
- Archilés i Cardona, Ferran (2010). Transició pólitica i qüestió nacional al País Valencià . Afers . Fulls de recerca i pensament. Catarroja. pag. 810. ISBN 978-84-92542-41-3. ISSN 0213-1471 .
- Archilés i Cardona, Ferran (2012). Una singularitat amarga, Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana . Catarroja: después. pag. 426. ISBN 978-84-92542-64-2.
- Archilés Cardona, Ferran (2012). "La identitat valenciana a l'època contemporània: una perspectiva històrica". En Vicent Flor i Moreno (ed.). Nació i identitats, pensar el País Valencià . ISBN 978-84-92542-80-2.
- Bodoque Arribas, Anselm (2011). La política lingüística dels gobierna los valencianos (1983-2008): Un estudi de polítiques públiques . Universitat de València. pag. 246. ISBN 978-8437083698.
- Català i Oltra, Lluís (2012). Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos políticos sobre la identitat valenciana entre els militantes de base del Bloc, EUPV y PSPV-PSOE . Universitat d'Alacant.
- Flor i Moreno, Vicent (2010). L'anticatalanisme al País Valencià. Identitat i reproducció social del discurs del "Blaverisme" (PDF) . València: Universitat de València. ISBN 978-84-370-7648-5.
- Flor i Moreno, Vicent (2011). Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana (1a ed.). Catarroja: editorial Afers. ISBN 978-84-92542-47-5.
- Flor i Moreno, Vicent (2015). Societat Anònima. Els valencians, els diners i la política (1a ed.). Catarroja: editorial Afers. ISBN 978-84-16260-07-2.