Jordi Pagans i Monsalvatje (18 de abril de 1932 - 4 de enero de 2017) fue un pintor catalán y español.
Jordi Pagans i Monsalvatje | |
---|---|
![]() Jordi Paganos | |
Nació | Jordi Pagans i Monsalvatje 18 de abril de 1932 |
Fallecido | 4 de enero de 2017 Barcelona, España | (84 años)
Nacionalidad | Español |
Conocido por | Pintura , Dibujo |
Movimiento | Figurativo , Realista |
Biografía
Tradición Artística
Pagans nació en El Masnou , el 18 de abril de 1932. Hijo de Alfred Pagans i Llauró y Clara Monsalvatje i Iglèsias, ambos procedentes de familias de una larga y rica tradición artística en la que se encontraban miembros como el guitarrista y cantante Llorenç Pagans i Julià ( 1838-1883), hermano de su abuelo y buen amigo del padre de Wagner y Edgar Degas . En varias pinturas de Degas, el cantante Pagans está representado junto al padre del pintor.
Asimismo, su abuelo, Francesc Monsalvatje i Fossas (1853-1917), desarrolló importantes estudios históricos sobre el antiguo País de Besalú . Sin olvidar a su tío Xavier Monsalvatje i Iglèsias (1881-1921), escritor y pintor, y finalmente a su primo Xavier Montsalvatge i Bassols (1911-2002), considerado el compositor catalán más importante de su generación.
Carrera artística
Jordi Pagans comienza a pintar en 1948. En 1950 estudia con Saturo López y asiste a clases nocturnas en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona. En 1956 trabaja en el "atelier" de Josep Roca Sastre, cuyas enseñanzas y orientación son determinantes en sus años de formación. Las pinturas de este período muestran que Pagans ya era un maestro expresando lo esencial, utilizando como propios los conceptos de las escuelas impresionista y cubista . En 1955, pasa un par de meses en París , visitando los museos del Louvre y Jeu de Paume , paseando y haciendo bocetos de las grandes avenidas y bulevares parisinos.
Comienza a exponer su obra en exposiciones colectivas en 1953. Obtiene un reconocimiento anticipado recibiendo en 1956 el Premio Real Círculo Artístico del Ayuntamiento de Barcelona y el Premio "Rafael Llimona" en 1959, año en el que realiza su primera exposición individual en el Municipal. Galería de Girona . En 1961 su obra se muestra por primera vez en el "Club dels Quatre Vents" de París. El Ateneu Barcelonés muestra su obra en enero de 1962. Desde entonces, su obra se ha expuesto de forma ininterrumpida hasta la actualidad (actualmente expone en Girona).
En los años 60 mantiene una estrecha amistad con el pintor e historiador Rafael Benet i Vancells (1899-1979) cuyas enseñanzas fueron decisivas. Rafael Benet disfrutaba compartiendo tiempo con artistas jóvenes y consideraba a los paganos uno de sus favoritos. El grupo que se reunió en el café-restaurante "El Glaciar" de las Ramblas de Barcelona estaba formado por Benet, Pagans, Humbert, Prim, Pruna y Alfred Figueres, entre otros. En 1963 pasa a formar parte del grupo "Realitat Visual", cuyas ideas sobre la pintura se pueden resumir en: la pintura debe ser un estado de crisis interminable entre la inteligencia y lo sensible, así como entre el conocimiento y el sentimiento de la realidad .
A lo largo de estos años (1963-1965), Jordi Pagans conoce el maravilloso paisaje de Cadaqués , que desde ese momento lo cautiva. Este pequeño pueblo de la costa norte de Cataluña y los parajes que lo rodean ofrecen al artista un paisaje peculiar y estructurado que se revela como una preexistencia de su propio paisaje soñado. Ya un contexto sólido de masas es característico de sus pinturas, y además, el sentido tranquilo y amplio de la composición figurativa y realista, que su obra ha desarrollado desde entonces.
Estilo artístico
En ausencia de contrastes violentos y apoyado en la concepción mediterránea de la luz y el color es destacable en su trayectoria la constante maduración de unas técnicas de modulación casi gestual de forma y volumen basadas en pinceladas llenas de empaste . Pagans i Monsalvatje ve la pintura como una interpretación personal del artista pero capaz de llegar al espectador a través de un estado de crisis interminable entre el conocimiento y el sentimiento de realidad.
A lo largo de su carrera, Jordi Pagans ha trabajado e investigado con diferentes materiales para pintar sus paisajes y bodegones urbanos y mediterráneos. Ha surgido no solo como pintor al óleo sino también como dibujante, acuarelista, pintor pastel y gouache. Sin olvidar su obra gráfica realizada en una gran diversidad de técnicas pero fundamentalmente grabados.
Exposiciones
1959
1961
1962
1963
1966
1967
1968
1969
1970
1971 1972 1973 1974 1975
1976
1977
1978
|
1979
1980
1981
mil novecientos ochenta y dos
1983
1984
1985
1986
| 1987
1988
1989
1990
1991
1992
1993
1994
1995
1996
1999
2000
2001
2003
2004
2005
2006
2007
2013
|
Premios
1956 Premio "Real Círculo Artístico", Concurso de Nuevos Pintores, Ayuntamiento de Barcelona
1959 Premio de pintura joven "Rafael Llimona", Sala Parés , Barcelona
1967 Diploma de Honor "XI Salón de Mayo", Barcelona
1968 Segundo premio en el concurso de pintura "Vila de Centelles"
1969 Tercer puesto en el Encuentro de Arte del Vallès, Granollers Primer puesto en el concurso de pintura "Vila de Centelles Segundo puesto en el concurso" Nacional "de Amposta
1972 Premio "María Grifé", VII Concurso "Vila de Palamós"
1974 Premio "Ministerio de la Vivienda" IX Concurso "Vila de Palamós"
1975 Premio "María Trías" (en memoria), "Vila de Palamós"
1980 Diploma " Ciudad de Huesca ", IV Bienal Nacional de Huesca
1982 Mención especial (Diploma oficial), Sala de Avignon, Francia Mención honorífica en la VIII Bienal de Vilafranca del Penedès
Bibliografía
- Diccionari Biogràfic Contemporani. Ed. Círculo de Amigos de la Historia. Madrid , 1970
- Centenari del Centre Excursionista de Catalunya . Homenatge dels Artistes Catalans. Ed. Centro Excursionista de Catalunya. Barcelona , 1976
- Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 11. Ed. Enciclopèdia Catalana. Barcelona , 1978
- Espinàs, JM: Visiones de Cadaqués. 33 gravats de J. Pagans i Monsalvatje, pòrtic de Jordi Benet i Aurell. Ed. Gabinet d'Art, Grup 33. Olot , 1978 (edició de bibliòfil)
- Diccionari "Ràfols" de Artistes de Catalunya, Balears i València. Ed. "La Gran Enciclopèdia Vasca". Barcelona , 1979
- Pagans Monsalvatje. Biblioteca "Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas", vol. 45. Jordi Benet. Ed. "La Gran Enciclopèdia Vasca". Barcelona , 1979, 52 Pág.
- Fontbona, F .: El Paisatgisme a Catalunya. [1]
- Tharrats, JJ: Cent anys de pintura a Cadaqués. Ed. Cotal. Barcelona , 1981
- Amir, X .: Els pintors de la Costa Brava avui. Ed. Xavier Amir. Barcelona , 1982
- Santos Torroella, R. (Dir.): Enciclopèdia Vivent de la Pintura i l'Escultura Catalanes, vol. VII. Ed. Ámbito. Barcelona , 1985
- Portada de la "Revista Gal. Art", Barcelona , no. 14 de mayo de 1985
- Plana, M. (Dir.): Homenatge a Josep Pla. Ed. Miquel Plana. Olot , 1989 (edició de bibliòfil)
- Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d 'Art 1991. Ed. Libro de Arte 90 SL Barcelona , 1991
- Coromina, V. (Dir.): 90 Artistes dels 90. Ed. Art Invest. SA, Ginebra , 1992
- Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d'Art 1994. Ed. Art 85 SL Barcelona
- Encuentro con el Arte: Pintores y escultores Espanyoles. Ed. Angélica Guevara. Barcelona . 1995
- Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d'Art 1995-1996. Ed. Art 85 SL Barcelona
- Historia de L'Art Català: Segle XX Volumen IX. Ed. 62. Autor F.Gutierrez
- Cent Paisatgistes: Josep Mª Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona , 1997
- Artistes del 99: Edicions Vicens Coromina. Barcelona , 1999
- Pintores y escultores: Encuentro con las artes. Ed. Angélica Guevara. Barcelona , 2000
- Figuras: Josep Mª Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona , 2000
- Artistas y Pintores de España. Edició Vicens Coromina. Edicions d'Art 2001
- Interiores: Josep Mª Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona , 2003
- Paganos Monsalvatje: Josep Mª Cadena. Barcelona , 2013
Referencias
- ^ Ed. Destino
enlaces externos
- Página web oficial